ONG PROVALORES

LLAR DE CORS (Colòmbia)

   A Colòmbia hi ha molts menors vivint en situacions precàries per manca de recursos familiars, ser orfes, estar en estat d’abandonament o per ser maltractats pels seus propis pares, padrastres o familiars. Molts viuen en situacions infrahumanes i tenen poques possibilitats reals d’un canvi de vida. Els majors de cinc anys difícilment són adoptats a l’estranger, i al país hi ha poques institucions per acollir infants. Les que hi ha amb freqüència estan abarrotades i tenen més com a objectiu treure’ls del carrer que oferir una segona llar. Per això molts dels pocs als quals se’ls troba lloc en institucions acostumen a escapar d’elles preferint viure al carrer o fins i tot en les clavegueres.

   Alguns d’aquests nens ara viuen a la nostra llar i reben tot el necessari per tenir una vida digna, assistència mèdica, escolaritat i roba (molts vénen sense res). Se’ls ajuda amb amor i afecte a superar traumes i actituds que porten del seu passat. Generalment estan mal nodrits pel que se’ls canvia gradualment d’hàbits alimentaris i crea un ambient per a un desenvolupament corporal i mental sa. Tot això gràcies a la tasca de persones que tenen en el seu cor ganes d’ajudar els altres.

   La regla és que “el que no seria prou bo per als nostres propis fills tampoc és prou bo per a ells”. Per això s’emfatitza la bona alimentació, exercici, valors, educació, estudis, cultura, neteja i moltes activitats d’esbarjo i recreació. Com anar a un restaurant, piscina, cinema o a la gran ciutat. Activitats com aquestes en família els ajuda molt a canviar.

   Cal proporcionar-los un ambient familiar amb autèntica qualitat de vida, on encara que les portes de la llar estan obertes els nens no tenen ganes d’escapar, la qual cosa són lliures de fer. Un concepte generalitzat entre institucions benèfiques per a nens és oferir-los un dormitori en algun barracó on puguin menjar, dormir i no molestar.

   Una de les teràpies que més ens ha funcionat és tenir animals (ànecs, conills, gallines, gossos, cabres, oques, etc.), generalment al principi senten una gran desconfiança cap als adults però instantàniament senten molt afecte pels animals. També participen en un programa setmanal d’equinoteràpia.

   La nostra experiència personal després de treballar en aquests àmbits durant els últims 30 anys en països tan diversos com l’Índia, Nepal, Marroc, Pakistan i Colòmbia és que a aquests nens, o almenys a tants com es pugui, cal oferir no només un refugi de pau sinó un ventall de possibilitats per al seu futur, un pont entre el lloc en què no haurien d’haver estat i el futur digne a què poden accedir.

   No estranya que el cicle de vida de molts nens és: abandonament, maltractament, el carrer, una freda institució infantil, volta al carrer, centre de detenció per a menors, correccional juvenil, presó de menors, presó. Especialment quan l’interès no s’enfoca a formar els nens, sinó per qüestions d’imatge, simplement treure’ls dels carrers. Els nens no necessiten només un lloc on dormir i alguna cosa per menjar, al carrer, a la seva manera, també ho obtenen. Necessiten una mica més… necessiten una llar de cors.